8 de des. 2009

Faves tendres


Las favetes tendretes, desgranades i ben rentades amb aigua fresca es fiquen en una cassoleta (millor si fora d’obra) en la que haurem sofregit una cebeta tendra (podria ser també uns allets tendres o totes dues coses). Couen lentament i tapadetes, sacsant de quan en quan la cassoleta.

Es pot enriquir afegint lloganisses, botifarres i o costelletes de porc.

22 de nov. 2009

Rosquetes amb ou

..
Es fan llesques amb pa dur i les sumergim en llet amb una braqueta de canyella. Les deixem que prenguen gustet una estona.
Preparem una paella amb oli i fregim les llesques dsesprés de pasar-les per ou batut.
Les eixuguem de l'oli sobrant i les duem a taula. Els que les mengen les suquen en un plat amb sucre.

Sopà


Es posen dos gots de llet a pendre el gust de canyella en branca i unes corfetes de llima. D’altra banda es mesclen quatre robells d’ou amb un poc de llet, un pessic de farina i sucre. Després afegim els dos gots de llet ensaborits amb la llima i la canyella. Quan alça el bull tanquem el foc i extenem la “sopà” en una font on haurem posat unes galetes Maria o llengues de gat de biscuit, etc. Ho deixem refredar i ja està.

Flam


Quatre ous ben batuts es mesclen amb dos gots de llet. Es posa en una flamera caramel liquit i es cou al bany de maria. Desrpés es deixen gelar fins  l’hora de prendrel’s.

La tia Trini afegeix a la mescla uns pessics d’ametla molguda.

Coca de carabassa

Igual que la coca de llanda pero afegint un “pot de danone” de carabassa torrada per a fer-li neta de pepites i filaments.

Coca de llanda


La mesura geométrica és en aquest cas el “pot de danone”. Prenem un “pot de danone” d’oli, dos de sucre i tres de farina, una papereta de cada color de llimonada, (o un sobret de rent “Royal”), quatre ous,  un quart de llet, ralladura de llima i canyella.

Es bateixen els ous, afegim l’oli, després la llet, el sucre, la canyella i la llima. A aquesta barreja se li va afegint la farina (amb la llimonada). Es pasta tot, es forma la coca en la llanda, es posa un poc del sucre per damunt i al forn, fort si és elèctric.

Esgarraet


Pimentons rojos i verds torrats, pelats, sense cor ni llavors, es desgarren (espenquen) a tiretes i es fa el mateix amb el bacallà. Es ruixa amb oli i es pot posar all a talladetes.

Cebes al forn


Cebes grosses i tendres (del 2, del 3, …),  valencianes si fora possible, es couen al forn, en llanda o en fang, sense pelar. Tardaran en fer-se però a canvi perfumen la cuina.

Ben cuites (han de quedar daurades i quasi transparents per dins), s’adoben amb oli i sal.  

Creïlles al forn


Bones creïlles, ben netes, partides longitudinalment.
Es fan uns talls al llarg i al través de la cara de la creïlla i li posarem sal, pebre-roig i oli cru.
Es couen al forn viu en cosa d’una hora en cassola de fang.

Sopa d'all


La més pobra consisteix en sofregir uns alls, al final posar pebre-roig i afegir aigua (si no tenim cap caldo de sobres d’altres cuinades).

Posem el pa dur trencaet a trossos i abans de treureu a taula un parell d’ous que trencarem en la sopa.

Les més riques admiteixen sofregir ceba i tomaca, posar caldo de putxero, afegir trossets de pernil salat etc. etc.

Carxofes


La iaia sap fer de moltes formes les carxofes: bollides i adobades amb oli, truita, etc, però la forma que més fa servir es aquella en la que neteja de les fulles més dures les carxofes, les colpeja sobre el banc de la cuina per obrir-les, i posa dins una picaeta d’oli, all, julivert i sal. Les arregla en una cassola i les cou. També es poden fer en una safata d’obra al forn una vegada preparades de la mateixa forma.

Gatxes


Per als dies gelats i plujosos d’hivern o tardor.
Es frigen costrons de pa. Afegim aigua a l’oli que ha quedat i, poc a poc, farina remenant per a que no es facen pilotes. Quan s’ha fet una pasta fina, es posa sucre o bé arrop y talladetes o, en general, qualsecol cosa que li done dolçor.

Ou "celestial"


Reforç per als homes quasn han de fer esforços extraordinaris (sembrar, llaurar, collir, …).
Un ou ben batut i mig got de mistela.

Bullit




El bullit de casa sempre ha sigut de creïlla, ceba i bajoqueta, tot adobat amb oli i sal una vegada en el plat. Las iaia pela el "fil" de la banda llarga de la bajoqueta

Com que els ingredients són tan pocs cal posar atenció a la classe, qualitat i frescor dels ingredients.

Faves bullides


Faves seques, grans de cella negra que es posen dos o tres dies a remulla. Es posen a bullir al foc, tapades, i tardaran en fer-se.

Estarán fetes si la pell es desprén amb facilitat i si están molles i farinoses.

La sal i la herba-sana seca i triturada es posa al final.

Suc d'anguiles


Anguiles mareses trossejades, sense el cap, a raó de un poc més d’un quart de quilo per persona.

Se sofrig en oli ben calent se sofrig una llesqueta de pa. Es treu i es deixa a part. Se sofrig a continuación una cabeceta d’alls sense pelarlos i amb un tallet al mig, s’afig una culleradeta de pebre-roig, es remena i de seguideta l’aigua (cap al mig lliure) i una fulla de llorer i la sal. (Es pot posar també uns trossets de vitet). S’afegeixen les creïlles pelades i trossejades.
Al quart d’hora afegim les anguilas i la picaeta.

La picaeta es fará amb uns alls cruns, julivert, ametles  i la llesqueta de pa fregit. Es passa un momentet per la paella ambo li i s’afegeix a la cassola on estan les anguiles.

Quan les anguiles estan cuites el plat està ja a punt.

Potatge de cigrons


Al voltant de cent grams de cigrons, 100 gr d’espinacs i uns 25 gr d’abaetxo per persona. A remulla 24 hores el bacallà canviant-li l’aigua tres o quatre vegades per desalar-lo.

Es couen el cigrons i quan quasi estiguen s’afegeixen els espinacs nets i trossejats i el abaetxo espencat. (Els que no espiguen a regime poden posar també uns trossets de creïlla.

A banda se sofrig una ceba picada, una tomaca i un all també picats. El sofregidet s’afegeix a l’olla. Es posa la sal que calga i, si es vol, pebre i unes herbetes.

Putxero




Bons cigrons a remulla des de la nit anterior. Tota la carn i verdura ben rentadeta.

També podriem preparar les pilotes si no les comprem ja fetes. Les pilotes es fan amb carn picada de porc o de vedella i porc, robells d’ous, pinyons i clau o anoueta i es mantenen amb fulles de col.

Posem a coure el cigrons (si pot ser dins dúna xarxa) amb l’aigua que ens caldrá per tot el putxero. Els cigrons duen mal allò d’afegir aigua a meitant coure si abaixa la temperatura del brou.

Afegim la ternera, ossos i carn i la garreta de corder. També la cansalada. Netegem el brou de la bromereta que es farà. Afegim el nap, el napicol, la xirivía i un trosset d’api.

Tapem l’olla i dalt posem la botifarra i/o el blanquet amb aigua. Alló que volem es aprofitar la substancia que quede en l’aigua (que afegirem al brou cap al final) sense que la botifarra es desfasa per tot el caldo.

A mig coure posem el pollastre o la gallina, les pilotes, les carlotes, les creïlles i, si es vol, all porro, moniato, etc.

Acabant de coure rectifiquem de sal i de color.

Amb el brou es pot fer arròs melós, fideus fins, consomés i sopes.



Allò que no es menge en la primera sentada es pot aprofitar per a moltes coses: arròs al forn, cigrons fregits, potatge o puré de cigrons i de verdures, mandonguilles de pollastre, canalons, etc. etc.

“Pisto” (Tonyina de sorra, pimentó i tomaca). Titaina




Un quilo de tomaca de fregir (per exemple de pera), dos pimentons rojos i dos verds.
La tomaca es pica pelada i sense les pepites. Els pimentons es tallen a trossets.

Sofregim la tonyina trossejadeta, els pinyons i un poc d’all picat o a lámines. Afegim els pimentons.

A meitant de fets els pimentons s’afegeix la tomaca i es deixa fer fins que estiga tot ben cogut , sense aigua i amb oli surant, rectificant de sal i posant al final, si es vol, un pessic de canella en pols.

Si la tomaca es acidosa cal posar una cullerada de sucre.

Arròs amb fesols, bledes i vaquetes


S’arremullen fesols (un poquet menys per persona que els que posem per a l’arròs en perol) la nit d’abans i els tractem com en el arrós en perol.

Una quarta (per unes quatre persones) de les millors bledes es posen a bollir (i afegirem els fesols conforme els pugam pelar).

A meitant coure s’afegeix la creïlla (sencera si no es vol després repartirla pels plats).

Es fa un sofregit de tomaca i all (poquet) i un poc de pebre-roig i s’afegeix al brou

Quan tot para cuitet, s’afegeixen les vaquetes o xonetes (quatre o cinc per barba) netes i enganyades.

Uns deu minuts després es rectifica de sal, safrà i aigua i es posa l’arròs ( un grapaet per persona).

Es cou tapat i ha de quedar melós.

Arròs en perol


S’arremullen els fesols (un grapaet per barba) des de la nit anterior.

Es posen dalt de olla, a la caloreta, perque s’arruguen i es deixen pelar.

Dins del perol haurem posat carn de porc (a mitja cuarta per barba), en la que no pot faltar la cansalada. Pelem els fesols i els afegim.

A meitant de coure s’afegeix un napicol i una creïlla, sencers si després no es vol repartir pels plats, i uns espinacs (o bledes).

Es fa un sofregit de tomaca i all (poquet) i un poc de pebre-roig i s’afegeix al brou

Al cap de uns minuts s’afegeix la botifarra, la sal i es rectifica d’aigua si cal.

Posem l’arrós (grapaet per persona).


Es cou tapat i ha de quedar melós.

Mandonguilles d'abaetxo


Doble de creïlla que d’abaetxo.
Abaetxo sencer d’aproximadament un kg que desalem en aigua que canviarem dues o tres vegades en 24 hores.
Bullir les creïlles ben netes amb la pell: Es molt important!
A meitat de bullir la creïlla es posa l’abaetxo.
Es desfà l’abaetxo llevant-li pell i espines i es pot picar en picadora.
La creïlla es pela i es passa per passapuré (No en picadora!).

Sofregim uns pinyons amb escassament una cullerada sopera d’oli. Els posem pebre-roig i ho aboquem al abaetxo i la creïlla.

Pastem l’abaetxo, la creïlla, uns robells d’ous, alls picats, jolivert i el sofregit.

Es fa el tamany i forma que es vullga de les mandonguilles, es passen poquet per les clares dels ous I es fregeixen.  

Olives xafades


Collim olives verdes.
Les xafem amb un colpet d’una pedra a l’oliva sobre una rajola (amb un davantal per evitar algun esguitó d’oli).
Les tenim tres o quatre dies en un pot amb aigua que anirem canviant.
Después, en una gerra de fang, posem:

Tongà d’olives
Tongà de fulles de llima
Tongà d’olives
Tongà de fulles de garrofera
Tongà d’olives
Tongà d’herba d’olives o pebrella.

Es tapa amb un plat.
Es van probant fins que no amarguen.
Es trauen amb cullerot de fusta.

Arròs a banda


Es fa el brou amb peix, carrancs, galeretes, etc., ceba, tomaca i una fulla de llorer.
Si es vol, es piquen els carrancs i les galeres i s’afegeix el picat al brou abans de colar-lo.

En paella, es sofregeixen si es vol alguns trossos de peix, sépia, gamba pelada. Al mateix oli es fa un sofregit d’all i tomaca,  i, al final, un poc de jolivert i de pebre-roig. Es sofregeix finalment l’arròs i es posa el brou en un olla amb el sofregit, es rectifica de sal i de color i a coure.

Ha de quedarse eixut. 

Arròs al forn




S’aprofitará el caldo i cigrons sobrants d’un putxero o simplement cigrons de pot de vidre i aigua calenteta, en la que haurem posat sal.

Tot ben rentaet.

Es posen a sofregir una o dues cabesses d’all i les costelletes de porc. Conforme es van fent es van traent i posant a la cassola d’obra. Es va sofregint un parell de creilles tallades a medallons, una tomaca partida i alguns trossos de cansalà apernilà (o panceta) i també els cigrons.

Acabada la sofregida, es passa el caldo o part d’ell per la paella de sofregir per endurse l’oliet.

En la cassola d’obra amb els components sofregits afegim l’arròs amb un pessic de pebre-roig. Afegim el caldo (doble volum de caldo que d’arrós) i un parell de botifarres senceres o tallades. Es rectifica de sal i es disposen els elements conforme vullguem que es quede al final per a la vista (la cabella d’all en mig i la creïlla, tomaca i costelles al voltant.

Es posa a forn viu i ha de quedar l’arròs ben eixut i, fins i tot, rossejat per dalt.

Cassoleta


La cassoleta és per a la iaia com la paella però deixant l'arròs melós. Per a això, s'empra la “cassola” de fang, i es posa menys oli, menys arròs i més caldo que si anàrem a fer paella.

Ella posa molt d'accent a evitar que quede oliosa, d'ací que reduïsca la quantitat d'oli.

L’arròs courà tapat o quasi tapat pero el mateix temps aproximat com si fora el de paella.

Aquí si està bé posar carxofa quan és la temporada. Cal posarla com el garrofó, es a dir, quan el caldo alça el bull.

Caragols

..
A l'estiu venen els caragols per a menjar a la fresca.

Caragols ben nets. Amb molta aigua i en algunes de les aclarides amb sal.
Una vegada nets es deixen la nit anterior amb aigua tèbia.
L'endemà es couen a foc lent.

A banda, se sofrigen alls i es reserven.
També se sofrig una ceba, un pimentó, tres tomaques pera, un grapat de bajoquetes superfines, un vitet si es vol i, al final, s'afig herba-sana.
Al sofregit li afig el resultat de picar els alls i unes ametles també sofregides.

Es mesclen els caragols amb la salsa, provant de sal, s'afig un poc de pebre roig i es cou junt durant uns vint minuts, afegint un poc d'aigua si és necessari.


La paella


El més important per a elaborar la paella és triar la seua dimensió perquè d'ell dependran la quantitat dels ingredients essencials. La taula de dimensions aproximades és:

Racions
Diàmetre cm.
4
30
8
40
12
50
18
60
32
80



A continuació, es posa a calfar un poc de vinagre en la mateixa paella. Quan a penes fumeja, es neteja la paella amb el vinagre tebi fins a deixar-la llesta per a cuinar en ella.

A més els ingredients carn, bajoquetes i garrofó, han d'estar ben nets. La carn salada.

De seguida cal assegurar-se que la paella està equilibrada sobre el foc. Ho podem fer tirant aigua i corregint el nivell per aquells costats en què es necessite. La iaia ho fa amb qualsevol cosa, per exemple monedes en les potes del paellero de gas.

Una vegada equilibrada buidem l'aigua, assequem ben assecada la paella i aboquem oli per a començar el sofregit.

Quant d'oli?. El necessari perquè ocupe aproximadament un  cercle de dos terços del diàmetre de la paella. Més o menys com en el dibuix en què la part fosca correspon amb el cercle d'oli.








Potser convindrà reduir un poc l'oli si posarem ànec.

En la part no ocupada per l'oli s'espolsa sal per a evitar que la paella es creme.

Amb l'oli calent comença a sofregir-se el pollastre. El pollastre haurà d'ocupar el cercle d'oli. Anirem traient cap a l'exterior les parts que ja estiguen sofregides i portant cap al centre les més grosses. Quan al pollastre li quede un poc per a estar bén sofregit per totes les seues parts, s'afig el conill. La carn llavors ha d'ocupar tot l'espai de la paella. Això hauria de suposar un quart de quilo de carn per persona poc més poc menys. La proporció en pes de la iaia és de dos parts de pollastre i ànec (quan ho posa) per cada una de conill.



Quan el conill està sofregit, s'obri el cercle central de la paella apartant la carn cap als bords i posem les bajoquetes. Uns minuts després se sofrig la tomaca.

Quan la tomaca està sofregit, afegim el pebre roig i de seguida l'aigua. Tanta aigua com resulte necessària per a cobrir estrictament les reblades de les anses de la paella.



El caldo resultant de l'olla de la carn i de la verdura en l'aigua deu estar preparat entre 30 i 45 minuts (segons la pressa que es tinga eixe dia). Per això el foc hi ha se ser l'apropiat, ni fort ni dèbil. El que transmeta la sensació que els ingredients estan mesclant-se bé. La quantitat de foc que reduïsca el caldo al nivell enrasat amb la vora inferior de les reblades entre mitja hora i tres quarts d'hora.

Una vegada començada a bullir el caldo, afegim el garrofó que comprem congelat per a tindre-ho sempre a punt. Ho haurem deixat descongelar en aigua des que preparem tots els ingredients.

Quan tenim el caldo enrasat amb les reblades (si ens hem passat de foc haurem d'afegir aigua), afegim el safrà i la sal fins que ens agrade el sabor del que provem.

Queda afegir l'arròs també geomètricament. La quantitat d'arròs apropiada és aquella que al disposar-la en forma de cavalló des d'unes reblades a altres sobreïsca un dit. Mesurat així, l'arròs es distribuïx regularment per tota la paella perquè arribe a tots els racons. També és el moment de disposar, si es vol, la carn i la verdura de manera que tot quede regularment distribuït.

El més important és regular el foc reduint-ho cada pocs minuts perquè els últims cinc d'aproximadament vint són per a absorbir el caldo que ja no veiem en la superfície. Ací es tracta d'experimentar i corregir fins que l'arròs quede fregit, no bullit.

Assegurat el punt d'arròs, es força el socarrat si es vol mantenint el foc més del que és necessari, i es deixa reposar la paella amb el foc ja apagat uns minuts.

Carxofes. La iaia opina que les carxofes ablanixen l'arròs i per això les usa en la “Cassoleta” i no en la paella.

21 de nov. 2009

Guisat de Sant Roc





La iaia prepara aquest plat el dia de la festa de Sant Roc.

Amb les mateixes proporcions de magre de porc i de vedella picats d’aproximadament un quilo en total, farem unes quaranta mandonguilles.

Mesclarem la carn picada amb robells d’ou (posem quatre), pinyons (posem …) i una picaeta feta amb sal, uns alls (posem quatre…), jolivert (¿?) i anoueta (o una culleradeta rasa y/o provant fins a que trobem el gustet) i, si podem, ho deixarem adobar hores (fins i tot no passa res si es prepara al vespre i es conserva a la nevera.

Quan anem a fer el guisat, es formen les mandonguilles, es pasen per les clares dels ous, es fregeixen i es reserven.

Es posa al foc una cassola amb un poquet d’aigua

Es trien els millors trossos de pollastre i conill, ben nets d’aristes i bordes, i oberts les peces grosses perquè es facen be. La carn es va sofregint per trossos i tros que està al gust es posa en la cassola i es tapa.

Fem un sofregit de picaeta d’alls, jolivert i ametles, afegim al final un poc de pebre-roig i, de seguida, aigua calenteta. Afegim aquest “caldo” a la cassola cobrint estrictament la carn.

Quan comence a coure, s’afegeixen les mandonguilles i es deixa coure el conjunt aproximadament tres quarts d’hora.

Arròs melós de peix




Es fa el brou amb peix, carrancs, galeretes, etc., ceba, tomaca i una fulla de llorer.
Si es vol, es piquen els carrancs i les galeres i s’afegeix el picat al brou abans de colar-lo.

Es sofregeixen unes gambes i es treuen. Al mateix oli es fa un sofregit d’all i tomaca i, al final, un poc de pebre-roig.

Es posa el brou en un olla amb el sofregit, es rectifica de sal i de color i s’aboca l’arròs. Al alçar el bull es posen les gambes. Es cou tapat.